300 aniversari de la batalla d'Almansa

L'any entrant s"acomplirà un trist aniversari. El 1707 l'exèrcit francoespanyol va derrotar a Almansa les tropes austracistes, el que va significar l'avanç de l"opció borbònica que va implantar un règim absolutista a Aragó, València i, finalment, a Catalunya, amb la caiguda de Barcelona l"any 1714. La derrota va significar l'abolició del dret foral valencià, basant-se en el "justo derecho de conquista", segons el decret de Nova Planta. Joan Francesc Mira ha relatat els antecedents, la batalla i les conseqüències en una publicació de luxe editada per Bromera.

Hi ha una dita popular valenciana que indica: "Quan el mal ve d"Almansa, a tots alcança". A l'Ajuntament de Xàtiva encara penja un quadre de Felip V de cap per avall, per tal de recordar la destrossa que les tropes borbòniques van fer a la ciutat: el rei va manar cremar-la per haver intentat resistir la invasió i rebatejar-la com a San Felipe. La història oficial ha anat polint aquella derrota del poble valencià i introduint elements per minimitzar-ne el significat. "Almansa 1707. Després de la batalla" revisa alguns d"aquests supòsits.

La primera idea que qüestiona l"autor és la que diu que a finals del segle XVII el País Valencià era una societat en decadència. Al contrari, "el país era ben viu, l"any 1700". La indústria manufacturera, les relacions internacionals, l"increment demogràfic i d"altres factors posen de manifest la vitalitat d"un regne dinàmic, amb lleis pròpies i que poc sospitava que un problema dinàstic entre les dues grans monarquies europees havia de provocar un daltabaix tan nefast. Per altra banda, Espanya va necessitar només un segle, des de la mort de Felip II (1578) fins a la de Carles II (1700), per perdre l"hegemonia i passar a ser una potència de segona.

L'expansió dels Habsburg a l'est d"Europa i la mancança d'un hereu al tro d'Espanya van portar a Lluís XIV de França a proposar el seu net Felip d"Anjou com a successor, mentre que Anglaterra i Holanda signaven un tractat contra aquesta expansió francesa i donaven suport al candidat de la casa dels Àustria, l'arxiduc Carles. S'iniciava la guerra de Successió espanyola en la qual els regnes de la Corona d'Aragó es van acabar alineant amb Carles III, esperant poder mantenir més autogovern amb la casa d'Àustria.

La victòria militar...
França va dirigir amb diligència les operacions militars de Felip V. L'abril de 1707 les seves tropes esperaven les angleses, holandeses i portugueses a Almansa, l"avantsala d'un Regne de València que s'havia mostrat fidel a Carles III. Però el mal comandament i el cansament dels austracistes els va fer perdre una batalla on van participar més de cinquanta mil homes i que va ser una de les més sagnants de la guerra. A partir d'aquí, les tropes borbòniques van avançar ciutat a ciutat, trobant poca resistència per part d"una població sotmesa a un règim aterridor de represàlies i sense recursos per revelar-se. Xàtiva, després d'oferir resistència, va ser incendiada i reduïda a pols, després capitularen València, Saragossa i finalment Lleida, on s'hi va exercir una violenta repressió.

Una altra qüestió repetida a alguns llibres d'història és que la població valenciana no va donar suport a Carles III per tal de salvaguardar els Furs, sinó per no pagar impostos. Mira argumenta que els altíssims impostos que va implantar Felip V van causar molt de rebuig, però que hi havia una societat civil que guardava zelosament el seu dret propi i que exigia que el rei jurés els Furs, tal i com el rei Jaume I havia sentenciat en el sistema constitucional valencià, que en aquell moment estava en procés de reformes i modernització.

...i el genocidi polític
La derrota va canviar el curs de la guerra i va suposar una virulenta repressió contra la població civil, una ocupació militar molt pesada, la destrucció total de les institucions polítiques del Regne, la implantació de l"absolutisme de tall francès i de les lleis castellanes, i la imposició d'impostos agressius; una veritable espoliació del país. Joan F. Mira titlla aquesta actuació de "genocidi polític" que ha tingut conseqüències durant aquests tres-cents anys al llarg dels quals els valencians "treballaren i callaren".

"Almansa 1707. Després de la batalla" és un excel·lent regal per aquestes dates. Està magníficament escrit i compta amb il·lustracions, fotografies i reproduccions pictòriques impressionants. En aquest sentit, la tasca d"Edicions Bromera en la seva col·lecció de Grans Obres és molt meritòria i necessària. L"editorial alzirenya hi ha tret altres títols molt interessants com "València per a veïns i visitants"; "Els Borja. Família i mite", "Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d"un predicador" i "La prodigiosa història de Vicent Blasco Ibáñez".

Fitxa
Almansa 1707. Després de la batalla
Joan F. Mira
Editorial Bromera. Grans obres
Alzira